Impulsat per AOC

Ajuntament Totes les administracions
Portada > lanostranatura > L'olivera

L'olivera

      

Distribució i ecologia

         

 

 

L'olivera és un arbre perenne present a tota la regió mediterrània. És molt freqüent a les Illes Balears, Catalunya, Llevant i Andalusia, on es localitzen les plantacions més extenses. Al Principat és troben bastant extens per tot el seu territori però son les comarques de Garrigues , el Baix Ebre, el Montsià i el Tarragonès les zones més tìpiques dedicades a aquest conreu. Aquest arbre té la capacitat de viure i produir durant centenars d'anys.

          

Hàbitat

        

El seu hàbitat son les regions càlides i seques amb un clima temperat. Les varietats de cultius és planten en grans extensions i també podem trobar exemplars a parcs i jardins.

          

Descripció

      

Estructura vegetativa

        

L' arrel, en els casos d'arbres nascuts de llavors, és axonomorfa i te caràcter pivotant, és a dir, que hi ha una arrel principal que sense ramificar-se penetra dins la terra. Quan l'arbre prové de l'arrelament d'estaquetes, en canvi, es forma un conjunt d'arrels secundaries.

       

 

 

L'escorça, en els exemplars joves, és llisa i amb tonalitats gris clares, amb els anys, és fissuren i s'enfosqueix. La fusta és dura.

         

 

 Les fulles son simples, coriàcies, lanceolades, tenen les vores enteres i l'àpex agut. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc amb una certa lluïssor. Al revers, les fulles són de color verd-gris platejat a causa de la presencia de nombrosos pèls tectors, així eviten la pèrdua d'aigua.

         

Parts reproductives

        

 

 

Les flors són petites amb simetria radiada, la corol·la és de color blanc o groguenc. Hi ha flors de dos tipus: Les perfectes, són hermafrodites, contenen els dos sexes. Les estaminíferes, només tenen estams i per tant son flors masculines i serà capaces de produir fruit.

         

Fruit

          

 

 

 L'oliva és un fruit relativament petit i amb forma el·lipsoïdal o globosa més o menys simètrica. Els colors pot pendre diferentes tonalitats que oscil·len de verd a vermellós, però quan madura, es torna negre.

          

Conreu

         

Necessitats climàtiques

         

L'olivera és un conreu propi dels climes mediterranis caracteritzats per hiverns relativament suaus i estius llargs, càlids i secs.

        

Les feines habituals són:

         

Les llaurades, que és fan amb els objectius d'incrementar la retenció d'aigua del sòl i de treure males herbes.

      

L'adobat, és fa mecànicament tot i que l'olivera necessita pocs nutrients comparats amb altres conreus.

        

L'esporga, feta manualment amb l'objectiu d'aclarir la capçada per il·luminar i donar una forma a l'arbre de manera que posi més a l'abast les olives.

            

La recol·leció, abans manual i ara mecanitzable amb vibradors individuals o amb grans màquines autopropulsades. Les olives per a oli es cullen a finals de tardor i començament d'hivern.

         

Alimentació 

          

Les olives (fruit), així com l'oli que s'obté del seu premsat, son elements molt comuns usats en la dieta mediterrània.

         

  • L'oliva és un aliment amb gran valor nutritiu i que sol menjar-se en aperitius i amanides.
  • L'oli d'oliva és l'element diferencial per exel·lència de l'alimentació mediterrània. S'utilitza tant per amanir com per fregir aliments.

           

Varietats cultivades de les terres de parla catalana

          

Arbequina, empeltre, farga, morrut, sevillenca, alfafara, callosina, changlot reial, palomar o olesana, verdiell i vilallonga.