a cura d'Enric Baixeras Sastre
signatura saumells

A la terrissa pura i els metalls nobles hi ha signes que s’acorden a l’ús litúrgic. Saumells se’n va valer en crear vasos sagrats. De vegades els adornà sobremodelant-hi escenes, com ara la del pare i el fill pròdig.

Pot semblar que produir peces petites és feina secundària. Tot i així, artistes coneguts i de categoria, com Martorell o Mercadé, en van obrar de ben excel•lents, a la boga de l’art déco, i, un temps després, Lluís Saumells al seu albir. Se n’ocuparen per un motiu que val per a tots: l’escultura és cara. Gràcies al fet que les obres petites costen poc, molts ens podem donar el gust d’adquirir-ne. En gaudim veient-les a casa, aposentades en el lloc dels nostres deus lars.

Saumells, si un temps daurà mites simbòlics com els gegantins Thales i el soldat de la Batalla de l’Ebre, en altres va fer obres valuoses de mida petita: plafonets, medalles, capets, figuretes, de ceràmica, gres, metalls preciosos i esmalteria de colors, túrgida i lluent. Les figures duen l’expressionisme de l’autor en els seus detalls i en el tractament espacial i arbitrari del contorn.

Una de les peces menudes, la imatge de l’Anacoreta (arquetip ―home o dona― saumellià de la solitud, penitent magríssim, d’ossada baldera, avalat pel dejuni), ens encomana una idea irreal, inaprehensible. Fer-nos nostre el misteri, tenir a les mans la figura del profeta, pot esdevenir una glòria o un frec amb l’escalf humà de l’artista amic que ens buscava amb el pensament.

© 2010 Museu d'Art Modern de Tarragona