a cura d'Enric Baixeras Sastre
signatura saumells

Els dibuixos, les escultures i les pintures de Saumells revelen especulacions profundes. Les compartien gent del seu temps. Preocupació per l’ésser humà, sol entre tenebres. Ànsia per veure’l acompanyat, de cara a la llum. Curiositat pel sentit de les estampes, els misteris i les paràboles bíbliques; per la maternitat, els infants i la família; per l’espai inefable envaït per la música. Dilecció (picassiana!) pels saltimbanquis, els artistes i els taumaturgs; per les caracteritzacions, siguin de profetes o de diables…

L’any 1962 Raimon cantava “diguem no, nosaltres no som d’eixe món”. Pertot on anava, grans colles de noies i nois de sentiment fresc, sincer, que trobaven a faltar un món més just, es delien escoltant-lo. La Nova Cançó va encaixar en el pensament beat. Fou solidària de la marxa popular pels drets humans encapçalada per Bob Dylan i Joan Baez, a la qual es va adherir mig món. Entre el 1957 i el 1965, Saumells féu un bon nombre d’exposicions a l’Amèrica del Nord. Sens dubte, tingué clients “tocats” pels moviments de caritat humana dels estimats de Déu. És obvi que s’hi va avenir la consciència existencialista que l’havia mogut de jove.

© 2010 Museu d'Art Modern de Tarragona