a cura d'Enric Baixeras Sastre
signatura saumells

El tipus saumellià dels extasiats té el punt de partida en una experiència.

A la tercera dècada del segle vint, com ho féu tot Tarragona, Saumells va visitar l’excavació del gran fossar de la necròpoli romanocristiana de la Tabacalera. Encara era adolescent, però tirava per a artista. A mesura que trepitjava els enterraments aflorats en el fang, se sentí atret per la visió luctuosa. Els cossos convertits en despulla, se li van fixar a la ment. Veure la mort, els signes religiosos funeraris i palpar el misteri de l’ultratomba el van sobtar. Restà inquiet.

En madurar d’edat, va anar assimilant aquells efectes. Li va arribar l’hora de crear i va treure a la llum la sèrie dels extasiats, també anomenats astrònoms: ascetes contemplatius que exhibeixen l’ossada. Figures de sentit premonitori, anunci del destí final que ens prepara la natura: la mort sense remei, qüestionadora de l’eternitat.

© 2010 Museu d'Art Modern de Tarragona