MAMT Virtual
 

 
Aprenem jugant
 

 
Logo MAMT Pedagògic
 

 

Pots trobar-nos a:


Facebook
Flickr
Twitter
YouTube
RSS
 
 
Et trobes a:   Portada > Exposicions Temporals > Julio Antonio

Julio Antonio

Julio Antonio. Volum dibuixat

Del 18 de setembre al 9 de novembre de 2014

Julio Antonio

El dibuix és un element que sempre ha estat present a la vida de l’home, des de la prehistòria fins als nostres dies. Es pot considerar com un dels mitjans d’expressió més íntims, gairebé com parlar o escriure. Tothom, en un moment o altre de la seva vida, ha dibuixat, però indubtablement no tothom fa dibuixos d’artista, com no tothom que escriu es pot dir que és un escriptor.

Fem aquest petit comentari introductori per dir que el dibuix ve a ser la primera idea que té l’artista quan comença a pensar, a treballar sobre una obra. Es pot entendre com el medi inicial de coneixement, és la imatge primària de la creació plàstica,la forma més immediata que té l’artista a l’hora de posar-se a produir. Es pot dibuixar sobre multiplicitat de suports i en qualsevol lloc; per exemple, només cal tenir un llapis i un paper i l’artista ja té els estris necessaris per encetar la seva feina. Anant més enllà, i parlant del dibuix dins d’una formació acadèmica, ha estat una disciplina indispensable en el pla d’estudis de les escoles i centres de formació artística.
Amb relació a Julio Antonio, sabem que va començar a dibuixar d’ençà que era molt petit i que la seva formació acadèmica fou molt escassa. Les seves primeres lliçons en aquest camp les va rebre d’un mestre de Móra d’Ebre, Lluís Vinyes Viñales. Posteriorment, assistí a les classes de Maria Pedrol a l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera, formació que continuarà treballant amb diferents escultors com Bernat Verderol, Feliu Ferré i Galzeran i Miquel Blay; fou en el taller de l’escultor olotí on va rebre la millor educació en aquest camp.
Dibuixar era una necessitat vital del nostre escultor, ho feia a totes hores i en qualsevol lloc, i amb una temàtica constant i gairebé absoluta en la seva producció, la figura humana, a excepció dels entorns arquitectònics que va dissenyar per als seus projectes de monuments. Solament al començament va fer dibuixos de paisatges urbans que va presentar a la seva primera exposició el 1908 a Tarragona, la major part dels quals desapareguts.
Fou al taller de Miquel Blay on per primera vegada va poder dibuixar en un ambient propici que va aprofitar al màxim. Santos Torroella ens deia que allí va treballar intensament, com també ho va fer al Círculo de Bellas Artes de Madrid. La influència del Modernisme és notable en les obres d’aquests anys.
En deixar el taller de Miquel Blay,Julio Antonio farà en endavant un recorregut completament lliure només orientat i alimentat per les seves aspiracions i els seus desitjos de triomfar i de convertir-se en l’escultor més important d’Espanya. Tant al seu taller com al carrer, sempre tenia una llibreta i un llapis a la mà per posar-se a dibuixar. Eduardo Ducay comenta que en retornar del seu viatge per Itàlia i França va a Almadén, on es dedica a dibuixar amb model al seu estudi o a prendre apunts dels miners o de les persones a la plaça del Contador o al’Óvalo, etc.

Estilísticament, els seus dibuixos són molt variats: algunes acadèmies, obres d’influència modernista, dibuixos expressionistes, molt pocs retrats i els seus dissenys per a monuments. A través de tots ells podríem fer un estudi del cos sota diferents conceptes, les seves acadèmies, els dels cossos naturals (nuda veritas), fins a les grandioses i idealitzades figures que concep per als seus monuments. Obres en què les afinitats i les influències d’artistes de diferents èpoques són presents, a través de les quals també podem veure els canvis que s’anaven produint en el seu desenvolupament com a creador, en la lluita decidida i constant que fou la seva curta vida per assolir la meta que des d’un bon començament s’havia traçat.
Antonio SalcedoMiliani