MAMT Virtual
 

 
Aprenem jugant
 

 
Logo MAMT Pedagògic
 

 

Pots trobar-nos a:


Facebook
Flickr
Twitter
YouTube
RSS
 
 
Et trobes a:   Portada > Exposicions Temporals > JAUME ROCAMORA

JAUME ROCAMORA

CALIDA CONSTRUCCIÓ 1966-2006

Del 15 de febrer al 6 de maig de 2007

JAUME ROCAMORA

Ara fa quaranta anys de la primera exposició individual de Jaume Rocamora al Cercle Artístic de Tortosa. Amb el temps, Rocamora ha construït una poètica personal, difícil, a contracorrent, però plenament definida i assumida. Tot plegat el converteix en un artista amb una trajectòria consolidada, reconeguda per la crítica, i amb una presència continuada en les galeries del país i més enllà de les nostres fronteres.

L’exposició Càlida construcció, 1966-2006 proposa una mirada retrospectiva del camí recorregut per l’artista en els darrers quaranta anys. Es tracta d’una reflexió que s’inicia en el moment i l’obra actuals, que defineixen i omplen de significats tota la seva trajectòria anterior.

ELS PRIMERS PASSOS (1959-1975)

Jaume Rocamora inicia la seva formació a l’Escola d’Art de Tortosa. Això li permet, a més d’adquirir les primeres habilitats tècniques, conèixer els artistes i les institucions que en aquells moments protagonitzen la represa cultural a la ciutat, participar en les primeres exposicions col·lectives i guanyar el concurs de novells que organitzava el Cercle Artístic, l’any 1965. La seva obra evoluciona a partir d’una pintura figurativa inicial, de la qual han quedat com a definitoris els seus retrats i els paisatges urbans.

L’ABSTRACCIÓ DE TIPUS CONSTRUCTIU (1975-1985)

A partir de mitjan de la dècada dels setanta, l’obra de Jaume Rocamora experimenta un tombant. Opta per una de les possibilitats de l’abstracció, aquella de tipus racional, geomètrica i constructiva. Aquest trencament es basa en la necessitat psíquica de superar l’impuls d’empatia amb els fenòmens del món, impuls que el porta a les formes geomètriques senzilles, d’arrel euclidiana, en què desapareix tot lligam amb la naturalesa. Rocamora no explica les seves obres, sinó la seva activitat. Té una formació fonamentalment autodidacta i un mètode de treball basat en la recerca i l’experimentació continuades.

Les noves formes sorgeixen de manera intuïtiva mitjançant la investigació amb els materials que Rocamora té a l’abast. Aquests materials són els cartrons dels plegadors de roba que s’acumulen a la sastreria on treballa i al taller del seu pare, també sastre. Es tracta de cartró amb tonalitats grises, marrons i ocres, de textures diferents, que van suggerir a l’artista la possibilitat de noves formes, noves aparences i sensacions. A partir d’aquesta troballa, d’aquest objet trouvé, sorgeix la que serà la tècnica definitòria de la seva obra, el collage.



LA CONSOLIDACIÓ (1985-1995)

L’any 1985 s’organitza una primera retrospectiva de l’obra de Jaume Rocamora, Diàleg de medis o Entre el ple i el buit. Durant la dècada que segueix es produirà la seva consolidació personal i plàstica.

L’obra de Rocamora esquiva qualsevol classificació. Malgrat això, des dels primers moments la crítica coincideix a situar-lo dins d’una abstracció geomètrica singular, de la qual destaquen la particularitat dels materials i les composicions de línies diagonals.

Certament, trobem correspondències evidents amb els moviments abstractes de l’avantguarda del primer terç del segle XX, especialment el constructivisme rus i el neoplasticisme holandès. Estudia aquests moviments, els coneix i els atorga justa importància, però se’n desmarca, fent-ne la seva pròpia síntesi i visió de l’art.

LA PRESÈNCIA DEL COLOR (1995-2006)

Amb una obra consolidada i alliberat de qualsevol subjecció, a partir d’aquest moment supera el pur formalisme de la seva obra constructiva anterior i dóna pas a components formals i conceptuals nous: el color i la tradició grega clàssica. En tot moment continua utilitzant tots els recursos que li ofereix la geometria, que per als grecs, era una forma d’ordenar i racionalitzar l’univers. Des d’aquest moment el color esdevé essencial en la seva obra. Es retroba personalment amb els seus orígens com a pintor i, alhora, amb el món mediterrani al qual pertany, i a les cultures que l’han configurat. Sobre suports quadrats —com a forma perfecta— continua explorant totes les subtilitats de textures i ombres que ofereixen les formes, accentuades pel color.

En darrer terme, rere l’aparent fredor i impermeabilitat dels seus treballs s’amaga la llibertat d’un artista càlid amb la paraula, amb el gest i en el treball, que resol en una abstracció menys freda i més sensual, carregada de significats formals, del que hom inicialment pot preveure o pressentir.

Fragment del text del senyor Ivan Favà