MAMT Virtual
 

 
Aprenem jugant
 

 
Logo MAMT Pedagògic
 

 

Pots trobar-nos a:


Facebook
Flickr
Twitter
YouTube
RSS
 
 
Et trobes a:   Portada > Exposicions Temporals > FRANCESC ROIG

FRANCESC ROIG

ECCO

Del 26 d'octubre al 3 de desembre de 2006

FRANCESC ROIG

La ruïna és el que roman quan el món del qual és vestigi ha desaparegut. La ruïna, els enderrocs, els ensorrament, són testimoni de la supèrbia dels homes i de la fragilitat de l'existència, de la finitud del món, de la inconsciència de la natura i de la vanitat del tot. És tal el caramull de ruïna, que no podem pensar la història sinó com l'acumulació dels desastres i les destruccions. La ruïna pren el sentit de que s'ha esfondrat i la nostàlgia de no poder mai recuperar res del que s'ha perdut. Al sentit clàssic de ruïna coma vestigi d'antigues civilitzacions s'afegeix, cada com amb més freqüència, el de la ruïna com a descripció de catàstrofes, terratrèmols, inundacions, armes de destrucció massiva, o conseqüències del terrorisme internacional.

El romanticisme troba en les runes la profunda ferida del temps. L'impossible retorn enrere, la reiteració de les il·lusions falses. La potència del temps i la força de la natura sobre la impotència i la fragilitat de l'home. L'espectacle de la ruïna des de la primera guerra mundial no mostra cap memòria del passat, no és una ruïna provocada pel pas del temps o pels fenòmens de la natura, sinó per un recurrent instint de destrucció, que ha estat present en la història però que els avenços tecnològics han perfeccionat. La ruïna ens fa reflexionar sobre la fragilitat del món contemporani. Una fragilitat quotidiana, recurrent al llarg de la història, però que ara ha pres una dimensió no considerada a abans. Una fragilitat cultural, energètica, econòmica, demogràfica i biològica que porta en ella mateixa la idea de destrucció, de ruïna i de reconstrucció.