MAMT Virtual
 

 
Aprenem jugant
 

 
Logo MAMT Pedagògic
 

 

Pots trobar-nos a:


Facebook
Flickr
Twitter
YouTube
RSS
 
 
Et trobes a:   Portada > Exposicions Temporals > JESUS ALGOVI

JESUS ALGOVI

El projecte Sísif

Del 10 de novembre a l'11 de desembre de 2005

JESUS ALGOVI

Pintor, escultor, pianista, boxejador, poeta, membre d'una coral, porter de futbol i muntanyenc. Potser també seductor. Sens dubte, agitador.

Aigua, foc, neu, paraula. Els materials utilitzats per aquest autor són variadíssims: fusta, ferro, acer, paper, alumini, teles, imatges de vídeo, sons ocults, llums interiors. Tot un curtcircuit de paraules, ja que en el fons tot consisteix en una aparent sopa de lletres que incita l'espectador a navegar per un mar d'idees. La utilització de tots aquests materials, mesclats -d'una manera o altra- no responen a una altra cosa que a fomentar que sorgeixin les idees, amb la qual cosa seríem davant un continu i renovat receptari, diferent per a cada ocasió. Si una instal·lació, les fotografies de mida gran o les imatges de vídeo són alguna cosa comuna des de fa temps -i abans no-, això vol dir que simplement ha anat canviant l'estil.

Quatre blocs d'obra ens presenta Algovi en el Museu d´Art Modern de Tarragona: Proyecto Sísifo, Sala de luz, New Transit i Ánima cíclica.


Proyecto Sísifo va començar amb la realització d'una esfera en alumini de 80 centímetres de diàmetre amb unes lletres convexes. Era la primera part d'una obra pensada (de fet, es va publicar molt abans la totalitat del projecte) com "processual d'escultura-instal·lació, happening, land art, performance, fotografia i vídeo amb imatge i so procedent de les accions". És difícil imaginar un rendiment més gran, però hi ha una part emocionant que acaba connotant-se amb una altra part -fins i tot amb tocs d'humor- de radical qualitat èpica. Em refereixo a l'acció d'anar amb la bola camí amunt pel vessant d'una muntanya nevada en una zona de la província de Lleó propera a Valdorria.

Sala de luz es compon de les caixes de llum. Són peces bidimensionals amb lletres impreses -de composició aleatòria- que poden estar il·luminades o no. L'aparició del component lumínic sembla clar que simbolitza el coneixement, la cultura. El fanal que apareix en els afusellaments del Dos de Maig hi és per això i no perquè els soldats encertessin, ja que Goya està dient tot el contrari del que aparenta. Alguna de les caixes de llum ret tribut a Malevich. Aquesta sèrie es corona amb una columna de vinil, també il·luminada. Autèntic tòtem que sacralitza el bloc.

New Transit és una conseqüència de Transit A-Z. Si en aquesta última -ja l'havíem mencionada- l'obra consistia a exposar gravats procedents de les planxes de metall amb les petjades dels automòbils que les transitaven més el so de l'acció, a New Transit la cosa varia. Consisteix a exposar junts diversos gravats, també procedents de planxes de metall. Unes amb les petjades i solcs de carrets en un conegut mercat d'origen medieval en la ciutat de Sevilla. Les altres amb les petjades de diversos amics de l'autor representen el mateix però en el seu estudi. Acompanya la peça el so gravat de l'esdeveniment en el mercat.

Ánima cíclica consisteix en una escultura-instal·lació més vint impressions digitals sobre llenç, tot rematat amb un vídeo. La peça central és una gota d'aigua formada per multitud de lletres realitzades en acer Corten que acaba escampant-se per terra. El vídeo mostra diverses formes -més o menys circulars- amb més lletres. Les impressions digitals també mostren formes amb lletres, però en aquest cas assistim a una narració quasi cinematogràfica, a una espècie de pla seqüència. Així, observem que passem de formes circulars a núvols, frases que cauen (sorgeixen com l'aigua), plou, es forma una massa, es conforma un cor, el cor es trenca, el cor es transforma en dues gotes d'aigua, primer se'n difumina una, en acabat les dues. El final, després de les paraules, no podia ser un altre: SILENCI.

Jesús Algovi exposa a Tarragona. Les seves lletres, aglutinades com a emblema o escampades com fragments, inicien un viatge que recorda aquell altre d'àmfores plenes de vi des de Tàrraco a Roma perquè al final els seus trossos -o testaes- es dipositessin durant quatre segles per formar el mont Testaccio. Una cosa feta amb terra i aigua va acabar convertint-se en una muntanya.

Després de tot el que s'ha exposat, ho confesso, alguna cosa vaig veure en la seva obra.




(fragment del text de José María Larrondo)