MAMT Virtual
 

 
Aprenem jugant
 

 
Logo MAMT Pedagògic
 

 

Pots trobar-nos a:


Facebook
Flickr
Twitter
YouTube
RSS
 
 
Et trobes a:   Portada > Exposicions Temporals > FERRAN ARASA

FERRAN ARASA

Exposició antològica

Del 13 de maig fins el 26 de juny de 2005

FERRAN ARASA

Aquest any es compleixen cent anys del naixement del pintor tortosí Ferran Arasa Subirats (1905-1992). Paisatgista de gran vocació i dilatada carrera artística, Arasa és un exemple dels molts pintors que encara no han estat merescudament reconeguts i valorats al nostre país.

Per commemorar aquest esdeveniment i amb la voluntat de donar-lo a conèixer, la Diputació de Tarragona edita un treball monogràfic sobre el pintor i organitza una exposició per mostrar la seva trajectòria artística, que és un fidel autoretrat del seu recorregut per la vida. Aquesta s'emplaçarà al Museu d'Art Modern de Tarragona a partir del 13 de maig i es podrà visitar fins al 26 de juny. El mes de juliol la mostra es traslladarà als Serveis Territorials de Cultura de Tortosa, ciutat natal i màxima font d'inspiració del pintor. El Museu Municipal de Pollença també s'ha unit a la iniciativa de celebrar l'any Arasa i per a passat l'estiu està prevista una exposició commemorativa al Club Pollença, entitat centenària estretament vinculada al desenvolupament cultural de municipi, on es podran contemplar obres de temàtica mallorquina.

Aquesta serà una de les mostres més representatives del pintor ja que es podran veure més de quaranta obres, des dels primers dibuixos d'acadèmia fins a les darreres pintures, al començament de la dècada dels noranta. L'exposició mostrarà l'evolució estilística de la seva obra, que contempla tres etapes atenent les opcions estètiques i vitals de l'artista.

El recorregut començarà amb una mostra dels primers dibuixos a ploma i a llapis que realitza durant el primer terç del segle XX i que serien el punt de partida de l'etapa que anomenen de Formació, que comprèn dues èpoques, la de Tortosa i la de Mallorca. La primera es desenvolupa a la seva ciutat natal i engloba des del seu primer aprenentatge amb els pintors Ricard Cerveto (1882-1979) i Agustí Baiges (1871-1938) fins a l'any 1936, quan marxa a l'illa de Mallorca per descobrir un nou paisatge que serà decisiu en l'evolució de la seva obra; la de Mallorca inclou el temps que el pintor passa a Port de Pollença fins als primers anys de postguerra. Són anys d'aprenentatge, d'experimentació i de recerca d'un estil propi.


Els quadres que configuren aquesta etapa mostren una evolució cap a una manera de fer cada vegada més personal. Hi seran presents des dels retrats dels seus pares, fruit del seu aprenentatge acadèmic, fins a obres que, pel tractament de la llum i el color ens remeten a connotacions postimpressionistes, de vegades properes a les fauves. Una obra realitzada el 1938 a Port de Pollença posa de manifest com la seva pintura va evolucionant cap a una major llibertat i es caracteritza, cada vegada més, pel descobriment de la llum i el color de paisatge mallorquí.

El Crist del Palau, guanyadora de la Medalla Tapiró de 1945, encapçala les obres que formen part de la segona etapa, considerada ja de Plenitud. En aquests moments, Arasa ha trobat el llenguatge personal que definirà l'obra pictòrica dels anys cinquanta i seixanta. Després d'uns primers anys d'incomprensió, s'accepta i es consolida la seva obra, paral·lelament al renaixement cultural que viu la ciutat de Tortosa durant aquesta dècada. Aquesta etapa és molt important en la carrera artística de Ferran Arasa quant a premis i exposicions, i la de més projecció, ja que alterna la seva activitat entre Tortosa i Pollença.

Una pinzellada constructiva, riquesa matèrica i importància del tractament del color són els trets que defineixen formalment les obres de l'etapa de Plenitud, que evolucionarà cap a un temperament cada vegada més vigorós que es manifesta de vegades contingut, en quadres en què busca repòs i placidesa, i d'altres més accentuat i amb major dramatisme.

Les obres dels anys setanta i vuitanta ens donen a conèixer l'última etapa de la seva producció, quan Arasa es retira a la seva residència estudi de La Simpàtica, des d'on efectua la majoria de vendes. L'activitat expositiva disminueix així com la seva vida social; no obstant això, la producció durant aquests anys és molt abundant.

Formalment, es dóna una accentuació de l'aspecte emocional que queda reflectit en treballs amb una clara tendència expressionista. Al costat d'obres més reposades, en trobarem d'altres amb una forta càrrega emocional, amb colors intensos, cels complexos i pinzellades amples i denses; paisatges vermellosos d'hivern amb elements ardents, dinàmics, com l'obra Crepuscle, de 1975. En d'altres, el pintor cerca alguna cosa més que la comunicació: l'alliberació. En aquest sentit, observarem quadres amb molta força, plens de tensió i angoixa, que de cap manera resulten indiferents a l'espectador.

Tancaran l'exposició quatre notes corresponents als anys vuitanta i noranta. En les primeres s'observa com la pinzellada esdevé més ampla i solta, amb una tendència cap a l'abstracció, i com l'aplicació del color és fonamental per conformar un pla plàstic que resulta indissoluble. En les altres dues s'aprecia una pèrdua de la qualitat tècnica quant a la composició, la profunditat i el color. Són els darrers anys d'execució i vida del pintor.

En definitiva, l'exposició vol ser un llarg recorregut a través de més de setanta anys de producció d'un pintor que interpreta el paisatge del seu entorn de manera diferent i molt particular, i que l'utilitza com un mitja d'expressió i d'investigació. Sens dubte, la mostra pretén posar de manifest el valor, interès i transcendència de l'obra de Ferran Arasa, un creador amb un estil personal i únic que escapa a qualsevol classificació i tendència.

Elena M. Fabra Historiadora de l'Art i Comissària de l'exposició.