MAMT Virtual
 

 
Aprenem jugant
 

 
Logo MAMT Pedagògic
 

 

Pots trobar-nos a:


Facebook
Flickr
Twitter
YouTube
RSS
 
 
Et trobes a:   Portada > Exposicions Temporals > Lluís Arola

Lluís Arola

Pintura i tapissos

Del 17 de setembre al 20 d’octubre de 2002

Lluís Arola

El Museu d’Art Modern de Tarragona presenta l’exposició homenatge a Lluís Arola i Sanromà ( 1929-1979), integrada per bona part de les pintures i tapissos que ell va realitzar.  La peça datada més d’hora és una pintura de l’any 1949; les darreres  són de poc abans de la mort de l’artista. Aquesta exposició permet conèixer una important producció centrada en els anys del franquisme a Tarragona, i suposen una alenada d’aire fresc davant l’art oficial de l’època a les nostres comarques.

Lluís Arola de pares d’arrel tarragonina, va néixer en aquesta ciutat i hi va viure sempre, tret de l’època que, a Barcelona, es formà professionalment. Fins cap a la fi de la dècada dels quaranta els treballs de pintor afeccionat no comencen a tenir  qualitat suficient. Els artistes eren pocs i tots es coneixien. Els més notables en destacaren mitja dotzena que l’any 1951 formaven part d’una penya més àmplia anomenada "Grup del Dimecres". Van fer dues exposicions en anys successius: el 1952 i el 1953. Totes dues a la sala del Sindicat d’Iniciativa. Les pintures de Lluís Arola destacaren  amb cert escàndol perquè eren a la moderna i poc convencionals.

Arola coneixia de prop l’"escola catalana de tapisseria" i els seus antecedents. Sense deixar la pintura decidí conrear també el gènere del tapís, si bé creant-ne una modalitat pròpia, no imitativa. Arola realitzà més d’una trentena de tapissos en menys de deu anys. Bona part va exposar-los el 1977.

L’escoltisme, diguem-ne clandestí, havia arribat a Tarragona el 1957, com a fruit de les experiències de dos joves inquiets: Antoni Achón  i Ramon Salas, que l’introduïren a Tarragona, on Anchón organitzà l’Agrupament Pere Martell, i Salas, l’Agrupament Sant Francesc, a l’església de Sant Agustí. Després d’ells, Lluís Arola Sanromà prengué la iniciativa per formar un nou grup. Cap a finals de 1962 es fusionaren els agrupaments Pere Martell, Sant Francesc i Robert d’Aguiló; plegats, es legalitzaren amb aquest darrer nom.

Les motivacions dels pares joves a l’hora de tenir una escola on els seus fills rebessin educació moderna i democràtica són semblants a les que els dugueren a incorporar-los a l’agrupament escolta. En sortir d’una conferència sobre educació Aurora Aubach i M.Antònia Ferrer, pedagogues ambdues, coincidiren en què era oportú crear un col.legi amb aquesta orientació, a Tarragona. Lluís Arola i Sanromà, consort de  Maria Antònia, prengué la iniciativa. Els fundadors foren: Lluís i Alfred Arola Sanromà, Josep Ferrer, Alfredo Bardají i Enric Vendrell.. Al col·legi se li donà el nom de Pax. Funcionà a partir de la tardor de l’any 1962, regit per un ideari vàlid, ben diferent al de l’ordre polític i cívic imperant.

Arola  morí l’any 1979, quan una època s’estava apagant. Encara no havia nascut la postmodernitat. Encara éren versemblants els judicis estètics, per distingir allò que és art d’allò que no ho és. Llavors, l’art expressava el conflicte amb la vida, i refusava el món present d’aquell moment. En conseqüència l’obra d’Arola pertany encara a la modernitat. La tensió que manifesta (si voleu, irònica; el cinisme va venir després) és la d’un final que s’acosta. Respon a l’actitud idealista i ètica, guiada per l’interès emancipador. En Arola, com en tants d’altres, la modernitat és un projecte inacabat.

"extret del text d’Enric Baixeras, "Lluis Arola i Sanromà""