MAMT Virtual
 

 
Aprenem jugant
 

 
Logo MAMT Pedagògic
 

 

Pots trobar-nos a:


Facebook
Flickr
Twitter
YouTube
RSS
 
 
Et trobes a:   Portada > Exposicions Temporals > DOLORS PUIGDEMONT
DOLORS PUIGDEMONT

Mar Blanca

Del 16 de març al 29 d'abril de 2006

DOLORS PUIGDEMONT

L'obra de Dolors Puigdemont és un cant a la natura i al plaer de viure. El plaer de les petites coses, dels canvis que es produeixen dia rere dia, sempre iguals, sempre canviants. Ella és una observadora atenta, pacient, no té pressa, vol sentir i gaudir allò que li aporta el seu medi, el lloc on viu, el lloc on treballa. Aquesta manera de ser i de sentir ha fet que hagi pres com a font de la seva producció artística el medi natural.

Podem veure com en el desenvolupament de la seva obra hi ha una gran coherència tant en l'àmbit formal com conceptual. El procés de la vida vegetal ha centrat en primer lloc el seu treball creador: llavors, arrels, fulles, arbres; els elements als quals fan referència moltes d'aquestes primeres obres semblen al·ludir al cicle natural de naixement i creixement del món vegetal. Elements que, d'altra banda, mai no han deixat de fer acte de presència en el seu treball. No hi ha cap preocupació mimètica, sí un interès per penetrar en el procés intern, per copsar-ne la vida profunda com a mitjà de reflexió i inspiració que li permet crear les seves obres.

Posteriorment, l'artista va ampliar les seves fonts incorporant-hi la llum, i més recentment l'aigua, amb la qual cosa ha aconseguit crear un llenguatge plenament definit, que li ha permès encetar la creació d'un món propi. Part d'aquest món particular és el que exhibeix en aquesta mostra que ella mateixa ha anomenat "Mar blanca".

La preocupació sobre el món vegetal l'ha portada a treballar amb materials que evidencien el seu origen, l'estreta relació amb la substància primària; papers i teles que tenen una estructura particular, que li possibilita obtenir una major riquesa de textures i, sobretot, evidenciar la materialitat del suport. Una materialitat que es manté constant al llarg del seu discurs i que és element indispensable en la percepció del seu treball. A la vegada que aquesta característica és indissociable del seu treball, podem percebre, d'altra banda, que la seva obra es mou entre el ser i el no ser, entre la materialitat i la immaterialitat. Materialitat assumida en les textures, en les fibres dels papers i de les teles i en els contenidors: finestres, columnes, portes, etc. Immaterialitat traduïda en la seva plasticitat, delicada, subtil, gairebé etèria. Aquest joc, aquest contrast molt ben aconseguit és, indubtablement, un dels seus majors atractius.

La presencia de la llum, element que esdevé indispensable, introdueix un altre factor que modifica i enriqueix el seu treball, és un factor que pren moltes vegades el caràcter d'instal·lació per adequar l'obra a l'espai en què és exposada. La llum augmenta la subtilesa del seu treball, en potencia la fragilitat i el dota d'una energia particular gairebé misteriosa.

L'aigua és el tema central de la mostra que ens ocupa, aigua unida naturalment al seu mar, a la seva cultura, al seu Mediterrani. Hi ha una obra, una magnífica peça que porta el seu nom, al qual fa honor. Una mena de gran cortina translúcida, que amb els seus esfilagarsats sinuosos ens fa present el moviment i l'escuma de les seves onades. Aquesta impressió es veu incrementada pels efectes lumínics que projecten les ondulacions sobre la paret de fons, i crea un espai penetrable, com si l'espectador pogués realment estar dins de l'aigua. Una altra peça, La finestra d'aigua, ens mostra amb els seus cercles concèntrics, i la transparència del seu color blau, la infinitud de gotes sobre la superfície del mar. Una finestra carregada de simbologia, que ens obre els seus batents a un món d'imaginació i de poesia. Lanua arboris és una porta que ens retorna al seu món vegetal, a la pell dels seus arbres, que ens permet veure'n l'estructura interna, gairebé, com ens diu l'artista, "sentir com circula la saba". És una porta per penetrar al seu interior, una porta màgica que irradia llum, que en si mateixa ens mostra diferents moments de la seva vida, fins al final del procés, en el marc de textura fina i de formes geomètricament definides.

Els seus pilars d'aigua, cinc formes geomètriques pures, transparents, reminiscències d'un temps passat. Pilars que han estat arbres que ara ens aporten l'essència del seu ésser. Pilars, portes, finestres, una impressionat cortina d'aigua que crea un espai singular, un ambient màgic. En aquest ambient hi resideix Marina, figura etèria, habitant silenciosa d'aquest espai, que es mou rítmicament mostrant-nos el seu magnífic vestit. Un vestit blanc, pur, fusió del mar, de l'aire i de la llum. És un ambient nascut de l'observació de la natura, d'un territori estimat i d'un mar que conformen les arrels culturals de l'artista.

Aquestes obres i la seva producció en general és el resultat d'un treball pacient, meticulós, d'una manera de fer en què el detall pren una gran importància. Una obra en la qual l'autora conjuga els seus records, les seves vivències, la seva formació amb el goig de manipular i experimentar amb els materials, amb la riquesa cromàtica que li aporten les seves pintures i les variacions que es donen amb la llum. Obres de gran delicadesa, fràgils en la seva materialitat i potents en la seva riquesa creativa, producte de l'observació, la reflexió i la capacitat de creació de Dolors Puigdemont.

Antonio Salcedo Miliani Professor d'Història de l'Art de la URV i crític d'art.