MAMT Virtual
 

 
Aprenem jugant
 

 
Logo MAMT Pedagògic
 

 

Pots trobar-nos a:


Facebook
Flickr
Twitter
YouTube
RSS
 
 
Et trobes a:   Portada > Exposicions Temporals > Miguel Pueyo

Miguel Pueyo

Escultures

Del 3 de juliol al 30 d’agost de 2003

Miguel Pueyo

Metàfores del mon actual

Pueyo és un jove creador, amb una obra  interessant i una trajectòria conseqüent. Treballa essencialment amb la llum, bé que faci servir altres materials i components. La seva obra, pel seu plantejament formal, la podem considerar dura i hermètica, però, al mateix temps, ens permet trobar-hi una estreta relació amb el món que vivim.

Sens dubte, aquestes peces tenen les seves arrels en obres de períodes relativament recents, particularment en el minimalisme, tal com el mateix artista ho confirma. El caràcter acurat, l’economia de mitjans, l’ús de material industrial i estandarditzat, en són una bona mostra.

La combinació de recursos plenament escultòrics com els volums tancats, definits i la utilització de la llum,  element consubstancial  de la pintura, la manca de límits i el seu caràcter d’hibridació, li donen plena actualitat.

Miguel ens presenta les seves Capses de Llum, espais exteriorment delimitats, definits, acotats i interiorment oberts, expansius, infinits, veritables metàfores del món actual. 

Aquestes capses funcionen com a espais escènics, és a dir com a escenaris  que s’obren a espais infinits, però que, alhora, són un lloc de repetició, de seriació. Línies rectes i més línies, tubs de llum brillant, amb acurades combinacions de color que les fan molt atractives,  “falsament atractives”, perquè quan la llum desapareix  veiem que no hi ha res al darrere.

Aquí entra en joc un altre element important, el mirall, però no el mirall que ens mostra la realitat, el que ens  retorna la nostra pròpia imatge, sinó el que ens dona un univers inexistent, virtual.

La combinació de la llum i els miralls aconsegueix crear un camí ad infinitum, en oposició a l’estructura exterior; tanmateix, quan s’apaga el llum, només ens queda l’objecte, polit, acabat, formalment impecable, però sense màgia, sense el fals encant que el transforma.

El sentit metafòric s’evidencia i ens diu que vivim en un món ple de llums i de reclams, un món de falses il·lusions, en el qual a més estem cada dia mes controlats, en el qual ens volen determinar les nostres coordenades, i fins i tot la nostra manera de pensar i d’actuar, el món del pensament únic...

Fragment de text del catàleg del Dr. Antonio Salcedo Miliani