Diputació de Tarragona

 
MAMT Virtual
 

 
Aprenem jugant
 

 
Logo MAMT Pedagògic
 

 

Pots trobar-nos a:


Facebook
Flickr
Twitter
YouTube
RSS
 
 
Et trobes a:   Portada > Exposició permanent > El Taller i l'Escola

El Taller i l'Escola


De la República a la Democràcia

 

El Taller- Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona

Proclamada la II República, l’any 1931, la Generalitat basti un important projecte a l’entorn de la cultura del país. La creació del Taller- Escola de Pintura i Escultura a Tarragona, suposa l’existència a Tarragona d’un centre capdavanter en la formació d’arts plàstiques.

La proposta dirigida per Ignasi Mallol i Joan Rebull, juntament amb els professors Salvador Martorell, Enric Cristòfol Ricart, Josep M. Capdevila i Rafael Benet, contribuí a la formació d’un gran nombre d’alumnes, alguns dels quals, com ara Josep Busquets, Sadurní Garcia Anguera, M. Teresa Ripoll, Gonzalo Lindín o Enric Pinet, esdevingueren artistes reconeguts.

L’Escola fou destruïda a causa dels bombardeigs que patí la ciutat de Tarragona en el decurs de la guerra civil.

 
Ignasi Mallol (Tarragona 1892- Bogotà 1940)
Ignasi Mallol, Paisatge

Es formà a Barcelona a l’Acadèmia Galí, de la qual també en fou director. Gràcies a la seva amistat amb Francesc Vayreda, visita Olot juntament amb Iu Pascual, on s’establiria el 1917, on va pintar alguns dels seus millors paisatges. Fou el promotor, el 1934, juntament amb Joan Rebull del Taller-Escola de Pintura i Escultura de Tarragona, de la qual ambdós en foren codirectors fins a la seva desaparició l’any 1938, i Comissari per a la salvaguarda del Patrimoni Artísti de la Generalitat de Catalunya (1934-1938). Morí a l’exili l’any 1940.

En la seva pintura destaquen bàsicament, dues etapes: l’olotina (1917-1929) en la que fou reconegut com un dels artistes que amb més semblança ha pintat el paisatge d’Olot i la de Tarragona (1929-1939) que suposa la cloenda de la seva trajectòria artística.

 
Salvador Martorell (La Canonja 1895 – Tarragona 1968)
Salvador Martorell, Sortint del bany

Inicià la seva formació al Taller Arana i Bru de Tarragona; el 1914 es traslladà a Barcelona on estudià un any a l’Escola de Llotja i treballa a la casa Gabriel Bechini. Becat per la Diputació de Tarragona, roman a París entre 1918 i 1919, per retornar posteriorment a Barcelona. Treballa com a professor al Taller-Escola de Pintura i escultura de Tarragona (1934-1938) i a l’Escola-Taller d’Art de la Diputació de Tarragona (1947- 1965).

La seva obra vinculada formalment al noucentisme, mostra un gran domini de la tècnica i una gran sensibilitat en el tractament de la figura humana.

Medalla d’Or de l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París, 1925

 
M. Teresa Ripoll (Tarragona 1914-1987)
M. Teresa Ripoll, Nicodemus

Alumna avantatjada del Taller-Escola, quan es crea la Medalla Julio Antonio d’Escultura hi participa en diverses ocasions i guanya les corresponents als anys 1946 i 1949. Malgrat que mantingué la pràctica del dibuix durant un llarg període, només treballà en escultura durant quatre anys, mentre va viure a Tarragona, realitzant una obra de caire realista amb una notable influència del seu mestre, Joan Rebull.

 
Enric Pinet (Tarragona 1912- Reus 1974)
Enric Pinet, Paisatge urbà

Inicià la seva formació com a alumne de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i belles Arts de Barcelona; fou ecari de la Comissaria de la Generalitat de Catalunya a Taragona i alumne del Taller-Escola.

Després d’una primera etapa en la recerca d’un llenguatge pictòric propi, en la seva obra predomina la força del color, l’ús abundant de la matèria i una pinzellada gruixuda que l’apropa al fauvisme.

 

 

L’Escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona

Poc temps després de finalitzada la Guerra Civil, l’any 1946, la Diputació de Tarragona enceta el projecte de creació d’una Escola Taller d’Art adreçada a la formació en el camp de les arts aplicades, vinculada inicialment a l’Escola del Treball de Tarragona.

L’escultor Lluís M. Saumells en fou el primer director, mentre que el també escultor Salvador Martorell i els pintors Gonzalo Lindín i Sadurní Garcia Anguera els professors que iniciaren l’ensenyament.

L’any 1951 l’Escola s’establí a Casa Martí, edifici on ara ens trobem, i que fou la residència del científic altafullenc Antoni Martí i Franquès. L’Escola es traslladà, el 1976, a la seva actual ubicació a la zona de Sant Pere Sescelades.

Al llarg de la vida d’aquest centre docent —avui Escola d’Art i Disseny— un gran nombre de professionals han format part del seu cos docent, aconseguint un ampli prestigi professional tant en la docència com en la creació artística.

 
Lluís M. Saumells (Gironella 1915- Tarragona 1999)
Lluís M. Saumells, Estilita 3626

Realitzà la seva primera exposició a Tarragona, el 1934, a l’Ateneu Tarraconense, i el 1945 es traslladà a París amb una beca del govern francès. En tornar de França, el 1949, és nomenat director de l’Escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona, ciutat on residirà, exceptuant algunes estades a Ciutat de Palma.

L’artista, amb una volumetria definida presenta el mínim de detalls, creant una tipologia pròpia que, amb petites variants, repetirà constantment: figures de caràcter expressionista de mans de dits allargats i prims i cares de trets angulosos. Aquestes característiques són aplicables també, en la seva producció pictòrica i sobre paper.

El seu compromís amb l’art el portaran a esdevenir un veritable promotor cultural a la ciutat.

 
Gonzalo Lindín (Oviedo 1920- Tarragona 1999)
Gonzalo Lindín, Paisatge

Es formà al Taller-Escola de Pintura i Escultura de Tarragona, i el 1947, data de la seva inauguració, formà part del professorat de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona com a professor de pintura.

La seva trajectòria pictòrica, s’inicià en la tradició pictòrica i paisatgista, i palesa la influència del seu mestre Ignasi Mallol; més endavant assoleix un primer grau d’abstracció, que aviat deixarà de banda per endinsar-se en l’abstracció geomètrica amb la qual assolirà el seu llenguatge pictòric particular.

 
Sadurní Garcianguera (Tarragona 1912-1963)
Sadurní Garciaanguera, El retiro, Madrid

Es formà al Taller-Escola de Pintura i Escultura de Tarragona, i el 1947, data de la seva inauguració, formà part del professorat de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona com a professor de dibuix.

Conreà en particular el paisatge però sense deixar de banda la representació de personatges emmarcats en la tradició lúdica mediterrània: arlequins, toreros, manolas, etc., i excel•lí com a dibuixant en aquesta darrera temàtica. També realitza algunes pintures murals, de gran format, de caire decoratiu.

 
Josep Icart (Tarragona 1928-1985)
Josep Icart, Sense títol

Alumne de l’Escola d’Art de Tarragona, compaginà la pintura, amb la restauració i la decoració d’interiors i l’ensenyament de Procediments Pictòrics en el mateix centre en el qual s’havia format.

Dotat pel dibuix i la composició, en les seves primeres obres se li aprecia un gran sentit del color i una pinzellada expressiva i intensa especialment en el paisatges.

La recerca d’un llenguatge personal el portaren des del tradicional postimpressionisme a un allunyament progressiu del model real per situar-se en una abstracció en la que els seus paisatges s’allunyen del model real i aquest només es manté com a referència.

 
Ramon Carreté (El Catllar 1938 – Tarragona 1990)
Ramon Carreté, Llàntia

Es forma a l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona, de la qual en fou professor de ceràmica d’ença de 1966 fins a la seva mort, i a l’Escola Massana de Barcelona.

La seves obres primerenques, vinculades al torn, tenen l’empremta del seu professor Llorenç Artigas; el seu procés creador passà per la deformació de les línies pures fins a arribar a les formes escultòriques.

Carreté va compaginar sempre la seva obra ceràmica amb la pintura i el dibuix que mostren temàtiques paral•leles.

 
Mariano Rubio (Calatayud 1926)
Mariano Rubio, Era de Calatayud

Pintor i gravador format a Barcelona, París i Múnic, durant molts anys ha compartit la seva carrera artística amb l’ensenyament, primer a Gijón i després a Tarragona.

La seva activitat fonamental ha estat el gravat, amb el que ha obtingut nombrosos premis i distincions, i en la qual ha estat reconeguda les seves aportacions en la tècnica del aiguafort. Cal destacar, a més, la seva feina com a teòric i en especial les seves investigacions sobre gravat, publicades en el llibre Ayer y hoy del grabado (1979).

 
Tomàs Olivar (Madrid 1929)
Tomàs Olivar, Casablanaca

Formà part de la primera promoció de l’Escola Taller d’Art de la Diutació de Tarragona, després de la Guerra Civil, per tant alumne de Gonzalo Lindín i Garcianguera. El 1962 tornarà al centre com a professor de pintura i dibuix.

Treballa bàsicament el paisatge, encara que no oblida el tractament de la figura. La seva obra es caracteritza per una gran homogeneïtat en la qual sobresurten dos elements: els colors vius i la llum mediterrània.

 
Rufino Mesa (Valle de Santa Ana 1948)
Rufino Mesa, Gall

La creació artística i l’ensenyament han estat les línies de treball de Rufino Mesa; dirigí l’Escola Taller d’Art de Reus durant 10 anys i ara és professor de la de Tarragona.

La seva producció escultòrica s’ha basat en el el nexe entre passat i present: el món dels símbols, els arquetipus, el caràcter sagrat, els principis bàsics de la vida, la relació amb la natura, per citar-ne alguns. L’obra aquí exposada pertany a l’exposició El Gallo de Oro, realitzada en aquest Museus el 1984.

En l’actualitat treballa en la instal•lació d’un parc escultòric a la partida de La Comella, a Tarragona, on la seva obra, amb el màxim respecte, entra en comunió amb la natura.

 
Jordi Secall (Tarragona 1932)
Jordi Secall, What'd I say

Format a l’Escola Taller d’Art de Tarragona i a l’escola Massana de Barcelona fou un dels primers artistes abstractes de la demarcació. En les seves obres de caràcter gestual, l’artista es preocupava essencialment pel tractament plàstic.

El jazz, fou també motiu d’inspiració, propiciant obres que conjuguen la composició i la improvisació; és adir obres ben estructurades amb l’atractiu de l’espontaneïtat.

A través de l’experimentació amb material diversos aconsegueix potenciar la textura i el tractament del color. Treballa també en la disciplina del gravat en el marc de l’abstracció geomètrica.

 
Anton Gurí Comas (Valls, 1948)
Anton Guri, Noguer

Escultor que es formà a l’Escola Massana de Barcelona i a l’Escola d’Art i Oficis de Tarragona. Va participar a la II Biennal d’Art de Tarragona obtenint la Medalla de Plata Julio Antonio. Ha exposat en mostres col·lectives i individuals i va obtenir el Primer Premi d’Escultura Ciutat de Valls (1971). Comissari de diverses edicions de les exposicions del Premi Guasch Coranty de Valls.

Professor de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona.