Diputació de Tarragona

 
MAMT Virtual
 

 
Aprenem jugant
 

 
Logo MAMT Pedagògic
 

 

Pots trobar-nos a:


Facebook
Flickr
Twitter
YouTube
RSS
 
 
Et trobes a:   Portada > Exposició permanent > El Pati

El Pati

L’any 1991 l’arquitecte Jaume Mutlló i Pàmies va dur a terme el projecte de reforma del Museu d’Art Modern de Tarragona. L’edifici era format per un conjunt d’habitatges que dificultava la uniformitat i l’accés al Museu. El projecte de reforma va integrar aquests espais i els va fer més diàfans per donar lloc a la distribució actual de les sales.

Un dels espais més aconseguits és el del pati del Museu. La solució adoptada per cobrir-ne el sostre va permetre obtenir llum natural que il·lumina les sales que s’obren al seu voltant.

Lluny de ser un lloc de trànsit, l’arquitecte ho concep com un espai de reflexió i contemplació. La font, el so de l’aigua, la verticalitat de les seves formes i les escultures ajuden el visitant a endinsar-se en la planta superior i a descobrir una petita mostra de les obres que formen part del fons del Museu.

 

El Mausoleo Lemonier (1916-1919)

Va ser l’última obra d’encàrrec de Julio Antonio (Móra d’Ebre, 1889 - Madrid, 1919).

És un monument funerari per a un dels fills de la família Lemonier, que havia mort a l’edat d’onze anys. La figura de la mare és de bronze i la del fill, de marbre blanc. Obra dramàtica en la qual es veu la influència del que va ser el seu mestre, Miquel Blay. Aquesta obra va ser exposada al Palacio de Bibliotecas y Museos del Parque de Recoletos, seu de la Sociedad Española de los Amigos del Arte, a Madrid; va despertar una gran expectació, i va haver-hi grans cues per visitar-la. L’obra feta per a la tomba del jove mai no va ser instal•lada allí, l’any 1940 la família Lemonier la va dipositar al Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Madrid, d’on va passar al Museo San Telmo de Sant Sebastià, on va ser adquirida per la Diputació de Tarragona.

 
Francesc Anglès i Garcia (Terrassa, 1938)
Francesc Anglès, Homenatge a Julio Antonio

Llicenciat l’any 1963 en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, el 1970 va començar els seus primers treballs com a escultor.

Les escultures de Francesc Anglès es caracteritzen per la presència de figures humanes i en les seves obres en grup, que prenen una atmosfera semblant a la realitat. Francesc Anglès és conegut per les escultures de color blanc i per la temàtica humana; tanmateix, s'atreveix amb tot tipus de materials com poden ser la pedra, el bronze o la fusta.

 
Manel Margalef (Amposta, 1964)
Manel Margalef, Sense títol

Format a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, és professor de l’Escola d’Art de Tarragona. Inicià la seva trajectòria com a pintor, preocupat per les formes geomètriques, com ho demostren les seves obres de finals dels vuitanta i començaments dels noranta, en què predomina el caràcter constructiu.

Decantat després vers el món objectual, inicia una nova línia de recerca entorn d’un paisatge que li és proper, el qual utilitza com un referent: el delta de l’Ebre. Aquesta obra de Manel Margalef respon al propòsit de recuperar objectes relacionats amb la indústria del camp, en aquest cas de l’arròs, i descontextualitzar-los del seu ús originari per esdevenir una obra d’art, com a exaltació de la cultura popular i ancestral.

 
Madola (Barcelona, 1944)
Madola, Aigües perdudes

Madola, M. Àngels Domingo Laplana, estudia ceràmica a l’Escola Massana de Barcelona i a l’Escola del Treball. Més tard, és llicenciada per la Facultat de Belles Arts de Barcelona.

Des del 1996, Madola ha realitzat exposicions en moltes regions d’Espanya (Barcelona, Madrid, València, les illes Canàries, Sevilla), i en molts altres països com França, Bèlgica, Suïssa, Alemanya, Gran Bretanya, Itàlia, Portugal, Hongria, els Estats Units, el Japó, Corea del Sud, Mèxic o la Xina.

Ha estat guardonada amb molts premis. És membre de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica, amb seu a Ginebra, i membre de la World Crafts Council de la UNESCO, amb seu a París.

Ha estat convidada per institucions públiques i privades per realitzar conferències i tallers sobre ceràmica, i especialment sobre la ceràmica en espai públic.

Els seus treballs es troben en mans de diverses institucions i col·leccionistes, especialment dels museus nacionals i internacionals.

Des del 1990 ha realitzat obres per espais urbans de Catalunya, Espanya i l’estranger.

 
Rufino Mesa (Valle de Santa Ana, 1948)
Rufino Mesa, Restos de mi herencia

Estudia Delineació i posteriorment es llicencia en Belles Arts per la Facultat de Barcelona (1976); també cursa estudis d’Història de l’Art a la Facultat de Geografia i Història, a més de Cinema i Televisió a l’Institut del Teatre de la mateixa ciutat. El 2006 obté el doctorat amb un excel·lent cum laude per la Universitat de Barcelona. Tesi doctoral: Anell de pedra (1997-2006). Fou director de l’Escola-Taller d’Art de Reus entre els anys 1980 i 1990, i professor d’escultura a la mateixa escola. Actualment, és professor de fotografia a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona. Exposa les seves obres a Catalunya, a moltes regions d’Espanya (Logronyo, Madrid, València, Mèrida, Badajoz, Pamplona, Bilbao, Saragossa, Valladolid, Sevilla) i a l’estranger (Berlín, Andorra, Munic, Frankfurt, París, Tòquio). Un dels seus últims projectes és l’espai de La Comella, un parc escultòric, actual residència de l’artista, on conviuen els arbres, la flora típica mediterrània i les escultures de Rufino Mesa.

 
Martí Royo (L’Hospitalet de Llobregat, 1949 - Altafulla, 1997)
Martí Royo, Espina

Format a l’Escola-Taller d’Art de Tarragona i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, combina els estudis d’escultura treballant al taller de l’escultor Joan Rebull. Era un artista en contínua experimentació, a la recerca de noves tècniques i noves possibilitats materials. Li interessava treballar particularment la textura, superfícies rugoses amb un cert caràcter primitiu. Preocupat per les coses senzilles, cercava el més essencial en les seves obres tant formalment com conceptualment. Un dels seus objectius era crear obres per integrar-se a l’espai. Aquest era un dels seus objectius, crear escultures per ser col•locades a l’aire lliure. Una de les seves obres més importants fou una mena de drac que ubicà al Museu d’Instal•lacions Artístiques a l’Aire Lliure de Vespella de Gaià.