Diputació de Tarragona

 
MAMT Virtual
 

 
Aprenem jugant
 

 
Logo MAMT Pedagògic
 

 

Pots trobar-nos a:


Facebook
Flickr
Twitter
YouTube
RSS
 
 
Et trobes a:   Portada > Exposició permanent > Bronze Nu > Julio Antonio i l'escultura monumental

Julio Antonio i l'escultura monumental

La tasca monumental de Julio Antonio s’inicia l’any 1910 amb el projecte de monument a Lagartijo per a la ciutat de Còrdova i finalitza el 1919, any de la seva mort, amb el projecte de monument a Enric Granados. Durant aquesta dècada la seva capacitat creativa treballa per al reconeixement de personatges diversos, però també per a conceptes més sublims, com el treball, la poesia o l’espiritualitat.

Algunes d’aquestes obres sorgeixen d’un encàrrec, i d’altres de la seva pròpia iniciativa; en totes hi predomina la recerca de l’autèntica identitat del tema expressat mitjançant la serenitat formal



Faro espiritual, 1912

El projecte del Faro espiritual es va idear a València; l’obra, d’uns seixanta metres d’alçada, s’ubicaria al Cerro de los Ángeles, considerat el centre geogràfic de la península Ibèrica.

L’escultura mostrava les diferents activitats dels habitants de la península, en quatre frisos que representaven al nord, la terra, el sembrador, l’esforç; al sud, els homes de tot el territori, inclosos els portuguesos; a l’est, pagesos, pescadors i miners, i a l’oest, el treball de la fàbrica, del taller i l’intel·lectual, etc.

L’execució del monument fou adjudicada finalment a Aniceto Marinas.



Projecte de monument a Wagner, 1912

La Societat Wagneriana de Madrid li encarregà la creació d’un monument dedicat a Richard Wagner, que se situaria a l’entorn de la Moncloa.

Julio Antonio realitzà diversos dibuixos del projecte de monument, la mascareta del músic, una maqueta i l’esbós definitiu en bronze, i a continuació inicià el projecte definitiu, de vuit metres d’alçada, de fang.

L’esclat de la Gran Guerra de 1914-1918 generà un conflicte intern en la societat promotora que truncà les possibilitats de realització definitiva del projecte.

Només s’ha conservat el cap d’aquesta escultura monumental. Una reproducció feta l’any 1969 per l’escultor Bruno Gallart es pot contemplar als jardins del Camp de Mart de Tarragona.



Monument a Eduard Saavedra i Moragas, 1913

El 1912 el Centro Comercial Hispano-Marroquí promou la realització a Tarragona d’un monument dedicat a aquest enginyer i humanista.

Julio Antonio realitza diversos esbossos d’aquest monument. Tot i que en un inici fou força ambiciós, finalment estigué compost per un basament piramidal i el bust de l’homenatjat.

El monument es pot veure al parc de Saavedra de Tarragona.



Monument a Amèrica, 1916

Julio Antonio compartí aquest projecte amb l’escultor Sebastián Miranda. La idea sorgí d’una societat d’indians asturians que presidia la marquesa d’Argüelles i havia de col·locar-se a Oviedo.

El monument estava concebut com una obra complexa i grandiosa que quedà només en projecte, en la qual les escultures eren obra de Julio Antonio i els relleus de Sebastián Miranda.



Monument a Francisco de Goya, 1916

El 1915 Ignacio de Zuloaga adquirí a la família Lucientes de Fuendetodos la casa on va néixer Francisco de Goya. Seguidament encetà una col·lecta per restaurar-la, crear un museu i erigir un monument al pintor aragonès.

El 8 d’octubre de 1917 s’inaugurà el Museu Goya a la casa del pintor, i el 19 d’octubre de 1920 el monument realitzat per Julio Antonio a la plaça de l’Església d’aquella població.

Goya, Fuendetodos, 1917



Monument a Ruperto Chapí, 1917

El 4 d’abril de 1917 Julio Antonio signa un contracte amb la Sociedad de Autores Españoles per a l’execució d’un monument al compositor Ruperto Chapí.

Aquest monument és l’únic que es realitza amb l’ambientació arquitectònica projectada per l’escultor i suposà, per part de la crítica, l’acceptació d’un nou concepte de monument i el reconeixement definitiu dels nous valors escultòrics.



Monument a Enric Granados, 1918-1919

Julio Antonio inicià aquest projecte el 1918 sense un encàrrec concret, fruit de la consternació que li produí la tràgica mort del compositor, el torpedinament del vaixell en què viatjava per un submarí alemany, al canal de la Mànega quan tornava dels Estats Units, on havia assistit a l’estrena de la versió escènica de Goyescas a la Metropolitan Òpera de Nova York. El projecte quedà inacabat per la mort de l’escultor el 1919.